LA DIFICULTAT
D’EDUCAR EL VALOR DEL COMPROMÍS
Quan
parlem d’actituds, valors, normes... l’única via que hi ha per ensenyar-les és
donant l’exemple de viure´ls.
Per
educar valors i actituds les paraules no tenen cap significat.
Amb la paraula compromís van molt
lligades paraules com desitjos i sacrifici i també i van lligades expressions com capacitat de prendre decisions , escala de valors, no enganyar-se a un mateix,
saber dir no...
Una persona té
incorporat el valor del compromís quan no hi ha diferencia o hi ha molt poca
diferencia entre el que diu i el que fa.
Una manera de procedir
d’una persona educada en el compromís pot ser:
Quan pensa
en els desitjos, coses que vol tenir, pensar també amb el compromís i
l'esforç que haurà de fer per aconseguir-los.
Sinó és capaç de comprometre's i esforçar-se per aconseguir-los, saber posar en dubte que sigui veritablement un desig.
Una persona educada en el compromís ha de saber controlar i valorar els seus desitjos doncs en la societat de consum que vivim podem tenir-ne molts que no són necessaris per una vida bona.
Un cop té clars els desitjos els haurà de jerarquitzar perquè no es poden assolir tots a la vegada.
Per fer aquesta jerarquització haurà de prendre decisions.
Les decisions, una persona ha de saber que, mai són bones ni dolentes sinó que és ella mateixa qui les en fa. Per a que una decisió sigui bona s'ha de posar els mitjans que la facin possible i això és el que molts cops costa fer.
Sinó és capaç de comprometre's i esforçar-se per aconseguir-los, saber posar en dubte que sigui veritablement un desig.
Una persona educada en el compromís ha de saber controlar i valorar els seus desitjos doncs en la societat de consum que vivim podem tenir-ne molts que no són necessaris per una vida bona.
Un cop té clars els desitjos els haurà de jerarquitzar perquè no es poden assolir tots a la vegada.
Per fer aquesta jerarquització haurà de prendre decisions.
Les decisions, una persona ha de saber que, mai són bones ni dolentes sinó que és ella mateixa qui les en fa. Per a que una decisió sigui bona s'ha de posar els mitjans que la facin possible i això és el que molts cops costa fer.
El sacrifici,
el saber renunciar, el no jugar a enganyar-se a un mateix, el saber dir “NO” a
coses presents que t'agraden pensant en el que vols aconseguir a curt o mitja
termini, és el que fa real el teu
compromís amb les decisions que has pres
per aconseguir uns desitjos i el que farà que aquestes decisions siguin bones o
dolentes.
És evident que vivim en una societat
que no és un exemple d’aquesta manera d’actuar.
Les institucions que vertebren la
nostra societat com el matrimoni i la família haurien de ser l’exemple que els
infants tenen per aprendre a ser persones compromeses i desgraciadament són tot
el contrari.
Si volem que els nostres infants,
adolescents i joves creixin amb el valor del compromís arrelat en la seva
persona és urgent trobar la manera de que el visquin des del naixement.
Potser
toca revisar el concepte de matrimoni i família per apropar-lo més a la
societat que vivim i fer real que quan una parella decideix
casar-se o tenir fills ho faci adquirint
un compromís que han de complir.
Tinc
la sensació que el que s’està fent és justament el contrari, és a dir, s’està
facilitant el trencament d’aquest compromís sense pensar massa en les
conseqüències.
Està
clar que expressions com “fins que la mort us separi” impliquen un nivell de
compromís no sempre fàcil de complir i potser és això el que s’hauria de
canviar.
De
cara a potenciar el valor del compromís igual seria millor deixar de dir que
quan una parella es casa agafa un compromís per tota la vida i signar un
compromís per uns anys, però al mateix temps disminuir les facilitats que avui
dia es posen per trencar-lo.
De
cara a potenciar el valor del compromís igual seria millor que quan una parella
decideix tenir un fill haurien de saber que agafen un compromís d’acompanyar-lo
en el seu creixement fins la majoria d’edat i que aquest compromís fos més
difícil de trencar-lo del que ho és actualment.
És
difícil que un infant que cada 15 dies canvia de domicili i s’ha d’habituar a
conviure amb altres persones entengui que els seus pares un dia van adquirir el
compromís de tenir-lo i ajudar-lo a créixer. Potser ho entendria millor si
fossin els seus pares qui cada 15 dies canviessin de domicili i anessin a viure
a casa del seu fill.
Tampoc les escoles contribuïm massa en
fer viure aquest valor.
Una escola que vulgui fer viure el valor del
compromís hauria de treballar per
aconseguir un grau d'acord entre els
membres de la Comunitat Educativa amb el seu Projecte Educatiu.
Un altre aspecte important que ajudaria a fer
viure el valor del compromís és explicitar quines són les obligacions que tenen
els alumnes i els professors per fer possible la línia pedagògica que impulsa l’escola.
Per exemple dir que volem ser una escola
inclusiva té unes conseqüències que
hauríem de saber descriure en forma de tasques que impliquen al professor i
tasques que impliquen als alumnes i avaluar-les per veure si es compleixen.
Algú pot pensar que el que demano és utòpic i
potser és així però si veritablement pensem que el valor del compromís és un
dels valors més importants a la vida no ens podem conformar en treballar-lo de
forma teòrica, fent activitats que requereixen agafar petits compromisos,
explicant la seva importància i posant exemples de persones que són o han estat
model del que vol dir viure una vida compromesa.
Vivim en una societat on hi ha coses
que les canviem amb molt facilitat i amb poc debat i en canvi n’hi ha d’altres
que costa moltíssim ja no canviar-les sinó preguntar-se si seria millor
adequar-les a la societat actual.
Si volem que el valor del compromís es faci
realitat en la societat on vivim hem de començar a exigir que es posin els
mitjans per a que estigui present en les accions quotidianes de les persones.
Només d’aquesta manera aconseguirem que els infants i els adults el valorem i
intentem viure’l.
