L’escola on es possible un canvi metodològic :

2.- Organització de l’etapa 0-3. Una llars d’infants actualitzada

Les llars d’infants actuals estan pensades fonamentalment per conciliar la vida laboral i familiar.

Són llars que desenvolupen dos grans objectius:

. Satisfer les necessitats  bàsiques dels infants, és a dir, cobrir l’espai que deixen els pares quan van a treballar.

. Ajudar als infants a conèixer i adaptar-se al món que els envolta.

Les llars d’infants destinades a conciliar la vida laboral i familiar han de seguir existint però han de néixer unes noves llars d’infants que només tinguin l’objectiu de ser un complement dels pares ajudant-los a proporcionar als fills propostes educatives que els estimulin i ajuden en la seva evolució madurativa.

El que proposo doncs és que hi hagi llars d’infants amb un horari extens que pugui atendre els infants de les famílies que treballen i altres llars d’infants amb horaris de màxim 2 hores on es facin propostes d’activitats per a que els portin a terme els infants en companyia dels seus pares.

L’assistència a aquestes llars d’infants hauria de ser obligatòria a totes les famílies. Per a que això fos possible les llars d’infants haurien d’estar obertes al llarg de tot el dia per a que les famílies poguessin compaginar aquesta obligació amb la feina i haurien de rebre algun tipus d’ajuda per poder oferir aquest servei de forma gratuïta.

En aquest sentit l’etapa 0-3 deixaria de ser una etapa no obligatòria dins del procés educatiu.

La llar hauria de tenir els espais necessaris per cobrir totes les necessitats bàsiques.

Els espais haurien de ser funcionals. Per això és necessari eliminar les parets. L’ideal de llars d’infants és una gran sala dividida amb els espais que es necessiten en cada moment.

 La manera de fer les divisions podria ser utilitzant estanteries amb rodes  que facin al mateix temps d’armaris on guardar les recursos

D’aquesta manera podríem pensar en fer propostes de treball individual, de grups  petits o amb gran grup.

Es molt important que els espais no hipotequen el futur. El que avui ens sembla molt correcte hem de pensar que més endavant haurem trobat altres maneres de fer-ho i els espais no ens han d’impedir canviar.

Actualment a moltes llars d’infants les propostes metodològiques estan supeditades als espais que tenen. Hem de procurar que això no passi en un futur i així assegurar-nos que la creativitat dels mestres no es veurà tallada.

Tots els infants d’aquesta etapa haurien de conviure en un espai comú des del moment que l’assoliment de les seves necessitats bàsiques no els hi impedeixi.

Aquest espai de convivència hauria de ser un espai molt ric amb recursos  didàctics que  els mestres haurien de preveure com i quan els hi presentarien per a que la motivació dels infants no decaigués.

La diviso dels espais no hauria de ser pensant en tenir una aula per cada grup d’edat sinó pensant en espais on hi haguès propostes d’activitats a desenvolupar.

Aquest espais poden tenir activitats pensades per treballar  un aspecte en concret o poden ser espais amb activitats molt diversificades que vulguin treballar de forma més globalitzada.

Els espais d’activitats haurien d’estar molt ben pensats i organitzats per a que els infants acompanyats dels pares o dels mestres, quan els pares no hi són, les puguessin realitzar sense dificultat.

Les activitats s’haurien de variar cada cert temps.

La creativitat dels mestres i la riquesa dels materials serien aspectes que condicionarien molt aquestes activitats.

Les activitats d’aquesta etapa, seguint les orientacions de Piaget, haurien  de potenciar tot allò que fa referencia al moviment i l’exploració, és a dir, la utilització dels sentits per descobrir les característiques dels objectes que els envolten.

Les activitats que haurien de ser cícliques, és a adir, tan els infants de 8 mesos, com els de 15 mesos, com els de 30 mesos haurien de poder començar l’activitat amb les mateixes propostes però cadascun arribaria allí on pugués.

Les activitats doncs haurien d’estar pensades per a que els puguessin començar a fer infants de 8 mesos però que el nivell de complexitat anés creixent de tal manera que arribessin  a ser vàlides per a infants de tres o més anys.

El fet de començar tots igual ajuda a treballar la repetició amb els infants cosa molt important perquè els dona seguretat i ajuda a potenciar l’autoestima.

El fet de parar de fer l’activitat quan veiem que el que es proposa a l’alumne ja li costa de fer-ho és una manera de respectar la seva evolució madurativa i al mateix temps d’estimular-lo a seguir esforçant-se per aconseguir fer més coses.

Serien els professors que decidirien quan un alumne ja no està preparat per seguir realitzant l’activitat.

La veritable avaluació d’aquestes activitats seria que els pares acabessin veien no com una obligació portar al fill dues hores a la llar sinó com una cosa que val la pena perquè veuen que el seu fill gaudeix i aprèn  fent unes activitats que  ells difícilment les podrien oferir a casa seva.

En quan als mestres tots tindrien la mateixa funció: creació d’activitats, explicació als pares de com han de fer l’activitat amb els fills, estimulació i observació dels infants, omplir els registres...

Cada professor seria responsable de fer el seguiment de la documentació d’uns determinats alumnes. D’aquesta manera ens assegurem que tenim enregistrat correctament l’evolució de cada infant.

Els professors haurien de demanar reunions amb els companys quan tinguessin dubtes sobre el que esta escrit de l’evolució d’un dels infants que els hi fan el seguiment.

Els infants que resten tot el dia  a la llar farien les activitats amb els mestres. Això vol dir que s’hauria d’estructurar l’horari de tal manera que cada infant pugues tenir a un mestre que li fes  l’acompanyament que fan els pares que poden anar amb els seus fills a la llar.

La llar pot fer propostes d’activitats especials: sortides, festes... però sempre pensant amb la presencia i implicació  dels pares   

Cada llar ha hauria de ser creativa amb les propostes d’activitat i això és el que els hauria de diferenciar.

Les activitats han de ser sempre vàlides. Només la pràctica pot fer que en descartem alguna.

Com organitzar el funcionament de la llar?

Els infants serien rebuts a la sala de convivència.

En aquesta sala estarien tots junts jugant i compartint tots els recursos.

Per anar a fer activitats especifiques els agruparíem en grups de 8 a 10 infants d’edats diferents. Això implica que, en aquests moments hauríem de tenir la llar dividida en  tants espais com grups es formessin. (Si tenim 30 alumnes faríem tres o quatre espais. Si en tenim 60 hauríem de tenir entre 6 i 8 espais)

A cadascun d’aquests espais faríem propostes d’activitats que podrien ser  pensades per un aprenentatge concret o per fer varis aprenentatges a la vegada, és a dir, pensant més en espais que facin aprenentatges més globalitzadors.

Cada  dia els infants passarien per un d’aquestes espais.

Un cop haguessin passat per tots els espais tornaríem  a començar i els repetirem una o dues vegades depenent del grau de dificultat que hagin tingut al fer les activitats proposades.

Així doncs si per exemple tenim una llar on hem fet tres espais. Les activitats pensades les canviarem cada 6 o 9 dies.

La primera vegada el que faríem seria observar a cada infant per conèixer les habilitats que té per realitzar-les.

A la segona i tercera realització de l’activitat l’adult intervindria ajudant a l’infant en els aspectes que hem vist que necessita ajuda.

Al finalitzar el cicle del circuit d’activitats canviaríem les propostes que hi ha a cada aula i també al grup d’alumnes que farien les noves activitats, és a dir, a cada nova proposta d’activitats farem  també canvis en els grups que les realitzarien.

Aquest grups sempre serien heterogenis en quan a edat, nivell maduratiu, habilitats, potencialitat...

En moments determinats que el grup de professors ho consideres  oportú es podrien fer també grups més homogenis per poder atendre millor la diversitat, és a dir, el tipus d’ajuda que necessita cada infant.

Cada grup de 10 alumnes estaria acompanyat d’un mestre. Aquest mestre hauria de tenir l’ajuda d’altres persones com famílies, voluntaris que puguessin  venir un temps a treballar a la llar quan es tractes de grups d’alumnes que els seus pares no hi són.

Sempre  quan acabessin un circuit d’activitats hauríem d’avaluar el seu resultat.

Cada grup d’activitats es podria repetir exactament igual  passat un període de temps. Aquesta repetició estaria condicionada al grau de dificultat que han tingut els infants en realitzar-la.

Amb la repetició podríem veure l’evolució que ha fet l’infant en aquest temps que ha passat.

Reflexions finals:

1.-Fent  aquesta ampliació a les llars d’infants estaríem contribuïm a conscienciar a la societat de que l’etapa 0-3 és una etapa educativa on els infants tenen una gran capacitat de recepció i és un dels millors moments d’iniciar una sèrie d’aprenentatges que, algun d’ells, més tard serà quasi impossible  d’adquirir-los.

El gran repte de les llars d’infants es demostrar que són espais educatius, espais que els pares veuen que els necessiten per complementar  la formació que volen donar als seus fills.

2.-Les llars d’infants passarein a ser  espais on els pares aprenen a ser pares des de la perspectiva més educativa.

 Des d’aquesta perspectiva les llars d’infants haurien d’oferir als pares:

. Moments per compartir inquietuds amb els altres pares i amb els educadors.

. Espais temporals on poguessin fer preguntes sobre el treball dels hàbits, de com treballar l’autonomia dels seu fill, d’aspectes que els preocupen en quan a satisfer les necessitats bàsiques...

3.-Fent aquest ampliació a les llars d’infants aconseguiríem obrir les portes de la llars d’infants a les famílies i fer realitat que la família i els mestres treballin conjuntament per ajudar als infants a créixer.

4.- Fent una llars d’infants d’aquests tipus eliminem un aspecte que fa mal als infants en aquesta edat: la separació de la seva família. També disminuiria la  necessitat de trobar, dins de la llar, altres vincles d’aferrament  i al mateix temps oferiríem  als infants altres realitats diferents a les que viuen al seu nucli familiar.

4.- Estaríem construint llars d’infants pensades per educar i complementar als pares en allò que ells no estan preparats per fer amb els seus fills.

5.- Estaríem fent llars d’infants amb el lema que l’educació, com deia Rousseau i altres pedagogs ,s’ha de donar  des del naixement però a diferencia del que ells deien podríem dir que aquesta educació l’ha de donar la família ajudada per especialistes .

L’escola on es possible un canvi metodològic :

1.   Agrupació dels alumnes

És evident que per a que una escola pugui funcionar d’una manera coherent i organitzada no podem tenir als alumnes amb edat d’escolarització obligatòria tots junts.

L’important és saber trobar el criteri adequat per agrupar-los.

L’agrupació actual basada en l’any de naixement s’ha demostrat que no és adequada perquè dona poc marge per respectar la diversitat en el procés de l’evolució maduratiu dels infants.

La manera més correcta que veig per establir els criteris d’agrupació és basant-se en la informació que ens donen els psicòlegs sobre:

            . Les característiques dels infants a cada edat.

            . El com aprenem

            . Els factors que influeixen en el comportament

Són tres aspectes fonamentals per poder fer propostes d’activitats d’aprenentatge coherents i per aconseguir una bona convivència entre els alumnes.

Els estadis descrits per Piaget sobre el desenvolupament cognitiu de les persones pot ser una manera d’agrupar als alumnes durant l’escolarització obligatòria.

Prenen aquest criteri els infants passarien per 4 etapes:

            . La primera etapa:

                        . Agruparia als infants fins als 3-4 anys^*

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en el descobriment de les característiques dels objectes i essers vius utilitzant els sentits i el moviment.

. Aquesta etapa seria ideal que fos obligatòria però amb característiques de funcionament molt diferent a la resta d’etapes.

. Dos aspectes haurien de marca aquestes diferencies són:

            . La presencia dels pares a l’escola

            . La flexibilitat horària

. És una etapa que es pot associar a les llars d’infants actuals però amb un funcionament totalment diferent.

^{·          Piaget considera que aquest estadi dura fins als 2 anys però considerant l’últim any com un any de preparació a l’etapa següent  em sembla be fer-la durar fins als tres. Fins als quatre anys s eria per infants amb una evolució madurativa lenta.}

            . La segona etapa:

                        . Agruparia als infants des dels 3 - 4 anys fins els 7-8

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en:

. El  desenvolupament del mon simbòlic mitjançant la imitació i el joc simbòlic

. En treballar tots els  llenguatges

. És una etapa que agrupa als alumnes  del segon cicle d’educació infantil i als del primer cicle de primària.

. Des de l’experiència em sembla una agrupació molt coherent. És en aquest període de temps on els alumnes interioritzen tot el procés de lecto-escriptura. Aspecte fonamental de cara a tenir autonomia en l’aprenentatge.

Lògicament haurien d’estudiar-se molt be les propostes d’activitats per poder atendre la diversitat madurativa que hi ha entre alumnes que es porten 5 anys d’edat.

. Una altra cosa que facilitaria aquest tipus d’agrupació és l’aprenentatge entre iguals.

            . La tercera etapa:

                        . Agruparia als infants des dels els 7-8 fins als 12-13 anys

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en el  pensament lògic partint sempre de coses que pot veure i toca o amb objectes que no estan físicament presents  però que coneix perquè te guardades imatges d’experiències  passades.

. És una etapa que agrupa als alumnes  del segon i tercer cicle de primària.

. He viscut l’agrupació dels alumnes de quart a sisè i l’experiència ha estat positiva tant en la convivència entre ells com en el treball d’habilitats i estratègies.

És una bona edat per potenciar el treball col·laboratiu  entès des de totes les vessants: tutoria entre iguals, grups col·loboratius homogenis i heterogenis.

. Una etapa bàsica per adquirir les habilitats i estratègies bàsiques per poder ser autònom en els aprenentatges.

Veig  més difícil la integració dels alumnes de tercer.

            . La quarta etapa:

                        . Agruparia als infants des dels  12-13  anys fins als 16-17 anys

. En aquesta etapa les propostes educatives poden basar-se més  en treballar aspectes teòrics i abstractes.

. Des de l’experiència és l’etapa que em produeix més dubtes sobretot per la convivència entre ells.

. Els alumnes estan preparats per fer un treball per objectius on cada alumne treballa al seu ritme i al mateix temps tenen compromisos amb la resta de companys (explicaré aquesta idea en un altre escrit)

Algunes consideracions:

            . Dins de cada etapa no s’han de dividir als alumnes per classes.

.  L’agrupació dels alumnes dins de l’etapa estarà condicionada a la proposta d’activitats que es en cada moment.

. Si es fes aquesta agrupació d’alumnes ’hauria de cuidar molt l’adaptació a l’etapa. Aquesta adaptació s’hauria de treballar tant l’últim any de l’etapa anterior com el primer any d’entrada a l’etapa. L’experiència ens hauria de dir com s’ha de fer aquesta adaptació.

. Jugar amb un marge d’un any per entrar i sortir de l’etapa és una manera de respectar l’evolució madurativa dels infants i per tan de facilitar aquesta adaptació..

.Treballar amb els alumnes en cadascuna d’aquestes etapes sense distribuir-los per classes implica pensar amb una organització dels espais i temps totalment diferent a la que tenim actualment. Aquest apartat el deixo per desenvolupar-lo en un altre escrit.