L’escola on es possible un canvi metodològic :

1.   Agrupació dels alumnes

És evident que per a que una escola pugui funcionar d’una manera coherent i organitzada no podem tenir als alumnes amb edat d’escolarització obligatòria tots junts.

L’important és saber trobar el criteri adequat per agrupar-los.

L’agrupació actual basada en l’any de naixement s’ha demostrat que no és adequada perquè dona poc marge per respectar la diversitat en el procés de l’evolució maduratiu dels infants.

La manera més correcta que veig per establir els criteris d’agrupació és basant-se en la informació que ens donen els psicòlegs sobre:

            . Les característiques dels infants a cada edat.

            . El com aprenem

            . Els factors que influeixen en el comportament

Són tres aspectes fonamentals per poder fer propostes d’activitats d’aprenentatge coherents i per aconseguir una bona convivència entre els alumnes.

Els estadis descrits per Piaget sobre el desenvolupament cognitiu de les persones pot ser una manera d’agrupar als alumnes durant l’escolarització obligatòria.

Prenen aquest criteri els infants passarien per 4 etapes:

            . La primera etapa:

                        . Agruparia als infants fins als 3-4 anys^*

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en el descobriment de les característiques dels objectes i essers vius utilitzant els sentits i el moviment.

. Aquesta etapa seria ideal que fos obligatòria però amb característiques de funcionament molt diferent a la resta d’etapes.

. Dos aspectes haurien de marca aquestes diferencies són:

            . La presencia dels pares a l’escola

            . La flexibilitat horària

. És una etapa que es pot associar a les llars d’infants actuals però amb un funcionament totalment diferent.

^{·          Piaget considera que aquest estadi dura fins als 2 anys però considerant l’últim any com un any de preparació a l’etapa següent  em sembla be fer-la durar fins als tres. Fins als quatre anys s eria per infants amb una evolució madurativa lenta.}

            . La segona etapa:

                        . Agruparia als infants des dels 3 - 4 anys fins els 7-8

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en:

. El  desenvolupament del mon simbòlic mitjançant la imitació i el joc simbòlic

. En treballar tots els  llenguatges

. És una etapa que agrupa als alumnes  del segon cicle d’educació infantil i als del primer cicle de primària.

. Des de l’experiència em sembla una agrupació molt coherent. És en aquest període de temps on els alumnes interioritzen tot el procés de lecto-escriptura. Aspecte fonamental de cara a tenir autonomia en l’aprenentatge.

Lògicament haurien d’estudiar-se molt be les propostes d’activitats per poder atendre la diversitat madurativa que hi ha entre alumnes que es porten 5 anys d’edat.

. Una altra cosa que facilitaria aquest tipus d’agrupació és l’aprenentatge entre iguals.

            . La tercera etapa:

                        . Agruparia als infants des dels els 7-8 fins als 12-13 anys

. En aquesta etapa les propostes educatives han de basar-se en el  pensament lògic partint sempre de coses que pot veure i toca o amb objectes que no estan físicament presents  però que coneix perquè te guardades imatges d’experiències  passades.

. És una etapa que agrupa als alumnes  del segon i tercer cicle de primària.

. He viscut l’agrupació dels alumnes de quart a sisè i l’experiència ha estat positiva tant en la convivència entre ells com en el treball d’habilitats i estratègies.

És una bona edat per potenciar el treball col·laboratiu  entès des de totes les vessants: tutoria entre iguals, grups col·loboratius homogenis i heterogenis.

. Una etapa bàsica per adquirir les habilitats i estratègies bàsiques per poder ser autònom en els aprenentatges.

Veig  més difícil la integració dels alumnes de tercer.

            . La quarta etapa:

                        . Agruparia als infants des dels  12-13  anys fins als 16-17 anys

. En aquesta etapa les propostes educatives poden basar-se més  en treballar aspectes teòrics i abstractes.

. Des de l’experiència és l’etapa que em produeix més dubtes sobretot per la convivència entre ells.

. Els alumnes estan preparats per fer un treball per objectius on cada alumne treballa al seu ritme i al mateix temps tenen compromisos amb la resta de companys (explicaré aquesta idea en un altre escrit)

Algunes consideracions:

            . Dins de cada etapa no s’han de dividir als alumnes per classes.

.  L’agrupació dels alumnes dins de l’etapa estarà condicionada a la proposta d’activitats que es en cada moment.

. Si es fes aquesta agrupació d’alumnes ’hauria de cuidar molt l’adaptació a l’etapa. Aquesta adaptació s’hauria de treballar tant l’últim any de l’etapa anterior com el primer any d’entrada a l’etapa. L’experiència ens hauria de dir com s’ha de fer aquesta adaptació.

. Jugar amb un marge d’un any per entrar i sortir de l’etapa és una manera de respectar l’evolució madurativa dels infants i per tan de facilitar aquesta adaptació..

.Treballar amb els alumnes en cadascuna d’aquestes etapes sense distribuir-los per classes implica pensar amb una organització dels espais i temps totalment diferent a la que tenim actualment. Aquest apartat el deixo per desenvolupar-lo en un altre escrit.