Tres motius que justifiquen la necessitat d’un
canvi radical del model d’escola actual.
Sense ser-ne
massa conscient tres aspectes han marcat el camí de la meva feina professional
durant aquests anys i vistos ara, desprès de 35 anys d’analitzar-los per trobar
la manera de fer-los realitat, m’adono
que aquests tres aspectes són bàsics per a poder afirmar que tenim escoles
adaptades al segle XXI i preparant-se per al segle XXII
:
1. L'alumne protagonista de l'aprenentatge
. Des de que vaig començar a treballar a l’aula la classe expositiva em va sembla un recurs metodològic correcte però massa utilitzat a l’hora de donar classe.
. Des de que vaig començar a treballar a l’aula la classe expositiva em va sembla un recurs metodològic correcte però massa utilitzat a l’hora de donar classe.
Possiblement el motiu inicial del meu rebuig a aquest tipus
de classe va ser que em costava molt fer- la sense tenir que cridar la atenció
a uns quants alumnes.
Quan vaig aprendre les estratègies necessàries per fer aquest
tipus de classe sense haver d’enfadar-me amb els alumnes vaig tenir el problema
dels diferents ritmes d’aprenentatge que
hi havia a les classes.
Tenia alumnes que sabien el tema millor que jo doncs se
l’havien preparat el dia anterior i
gaudien fent-me preguntes que tenia dificultat per contestar. ( Per exemple
sempre dic que vaig entendre el com es sumen fraccions de diferents denominador
gràcies a les preguntes dels alumnes).
També hi havia alumnes que per molt que busques estratègies
diferents era impossible fer-les entendre alguns conceptes.
Poc a poc vaig descobrir que els alumnes eren excel·lents
mestres i que entre ells s’entenien molt millor que amb les meves explicacions.
Així vaig descobrir la tutoria entre iguals.
Poc a poc vaig
adornar-me que la feina del professor no era preparar-se grans lliçons
magistrals per transmetre i fer entendre la informació als infants sinó que el
que tenia que fer era preparar-me molt bé la classe per a que ells arribessin a
trobar i entendre aquesta informació.
Aquí va començar un
repte que a dia d’avui encara no tinc del tot solucionat. Preparar aquests
tipus de classe requereix molta imaginació, molta creativitat, molta feina
abans d’anar a classe i molta feina desprès d’haver fet la classe.
El pitjor de tot és que molta d’aquesta feina no serveix d’un
curs per l’altre, és a dir, que cada curs has de tornar a començar.
El que m’il·lusiona i en manté en aquesta línia de treball és
veure l’evolució dels alumnes: quan començo amb ells fent aquest tipus de classe
s’enfaden, critiquen, protesten perquè segons ells no explico, no els
planifico, no resolt dubtes grupalment sinó que espero que cada grup em
pregunti els seus dubtes... però poc a poc van valorant l’autonomia que tenen
com a grup, els avenços que fan sense cap ajuda, els agrada la dinàmica de
treballar en grup, les classes passen més ràpides perquè no estan en actitud
passiva sinó que estan treballant, ajudant-se, discutint, a vegades parlant
d’altres coses que no són la classe...
El que a finals del segle
XX era una intuïció, ara a l’any 2013 és una realitat: La funció del mestre no
és ensenyar sinó posar les condicions per a que els alumnes aprenguin.
El gran problema del 2013
és que tenim clar el camí però no trobem la manera de fer-lo realitat.
Els que ens atrevim a intentar-ho ens trobem amb problemes:
. D’espais: els alumnes no tenen l’espai adequat per treballar
en equip amb tranquil·litat, autonomia, sense molestar o ser molestat pels
altres.
. De temps: aquesta forma de treballar demana espai de
temps suficient llargs per a que es puguin planificar, distribuir la feina ,
treballar, compartir el que han fet, perdre temps parlant i coneixent-se... Tot
això es difícil fer-ho amb espais de temps d’una hora o 45 minuts.
. De la forma d’avaluar: no té sentit que l’avaluació sigui una prova
memorística dels conceptes treballats quan amb el que han utilitzat més temps
ha estat en aprendre estratègies i habilitats per arribar a entendre aquests
conceptes i a compartir el que han après amb els seus companys.
. De l’organització del
temps del professor: l’horari del professor esta pensat per donar classe, és a dir, per
estar amb els alumnes però no està
pensat per preparar aquestes estones que està amb els alumnes.
Per a que els alumnes generin els coneixements el professor té
la funció de:
. Pensar molt bé la
feina, documentació, orientacions...que els has de donar per a que no es perdin
pel camí.
. Corregir la feina que han fet donant orientacions per
rectificar les errades o per millorar i aprofundir més en el que han descobert.
. Atendre els dubtes que tenen els alumnes
sobre el que els hi has preparat i els hi has corregit.
D’aquestes feines que té el professor només està contemplada
l’última que no te sentit sinó han fet les dues anteriors. D’aquí la dificultat
de que prosperi la idea de donar protagonisme a l’alumne.
Tal com està distribuït el temps del professor
s’està potenciant les classes magistrals.
2. Atendre a la diversitat oferint a cada
infant tasques adequades al seu potencial.
En pocs anys hem passat:
. D’una escola selectiva a una escola cada cop
més inclusiva.
. D’una escola on fonamentalment es treballaven
la llengua castellana i les matemàtiques a una escola
on es volen potenciar
varies llengües i on cada cop es té més clar que hi ha diversitat
d’intel·ligències i que s’ha de donar valor a totes elles.
És a dir, a l’escola ha canviat el tipus d’alumnat i els
objectius que es volen assolir però no ha canviat ni l’estructura, ni la
metodologia, ni la distribució del temps, ni la distribució dels espais, ni la
manera
d’agrupar als alumnes, ni l’organització del professorat, ni.... tot
segueix com quan vaig estudiar jo, (ja fa d’això uns quants anys).
Això si cada
molt poc temps ens canvien la llei d’educció i un que viu a l’aula es pregunta
molt sovint
perquè es generen tants conflictes fent noves lleis si desprès a
l’aula no ens toca més remei que seguir fent el que s’ha fet sempre?
La atenció a
la diversitat és el gran problema de l’escola actual.
Tots els
conflictes que tan sovint sentim parlar que es generen a les aules tenen el seu
origen en que als alumnes no els donem tasques adients a la seva preparació,
als seus estímuls, a les seves preferències... volem donar “cafè a tothom” hi
ha molts alumnes que no els hi agrada aquell cafè o els agrada més un te, una
infusió, un got d’aigua...
Per atendre a la diversitat es necessari:
. Conèixer als alumnes i partir del que a ells els interessa i
saben fer.
. Entendre i acceptar que tots som mestres perquè tots tenim
coses per ensenyar als altres i tots som alumnes perquè tots tenim coses per
aprendre dels altres.
. Fer conscient a cada alumne de quines són les seves habilitats
i ajudar-lo a potenciar-les i desenvolupar-les.
.Donar-li a la memòria la importància que té i acceptar que hi
ha altres habilitats que són igual d’importants i per tant s’han de treballar i
avaluar amb la mateixa intensitat.
. Entendre que la intel·ligència emocional juga un paper clau en
els aprenentatges i per tant és un aspecte a treballar amb molta intensitat amb
cada alumne.
. ...
A
l’escola, durant aquests últims anys, s’ha fet un esforç per atendre als
alumnes que els costa seguir el ritme d’aprenentatge imposat pel que diu la llei que s’ha
d’aprendre als curs “X” però hem deixat
totalment abandonats als alumnes més preparats, amb més capacitat i amb més
ganes d’aprendre i hem aconseguit que molts d’aquests alumnes s’hagin avorrit
tant a les aules que han acabat desmotivats i fracassant en els estudis.
En aquests 35 anys he fet moltes experiències per trobar la
manera de donar a cada infant l’ajuda justa que necessita i per a que trobes a
l’escola el lloc on pot anar a fer allò que a ell li agrada. Cap d’aquestes puc
dir que hagi tingut el suficient èxit com per poder dir que tinc clar el camí
que s’ha de seguir per aconseguir-ho.
Crec que no és ser pessimista dir que sinó hi ha un canvi en
la gramàtica escolar que portem repetint curs darrera curs serà impossible
atendre degudament a cada infant que ens arriba a l’escola.
Dit d’una altra manera: la atenció a la diversitat no és un
problema únicament del pobre professor que treballa a l’aula intentant impartir
tots els continguts que diu la llei als alumnes que els ha tocat estar junts
perquè havien nascut l’any “X”.
La atenció a la
diversitat és un problema de tots els que d’alguna manera són responsables del
sistema educatiu i la seva organització.
És intolerable haver
canviat els actors i l’obra de teatre sense permetre canviar l’escenari i els
recursos per poder fer la nova obra amb els nous actors. Penseu que hi hauria
algun Director de teatre que s’atreviria
a tirar endavant aquesta aventura? Doncs això és el que fan els mestres
d’aquests país cada curs i així van els resultats que obtenim.
Hi ha formes d’aconseguir-ho, no és una utopia. Haver elegit
l’escola inclusiva com a manera de treballar és un gran encert, voler potenciar
i donar valor a totes les intel·ligències és un altre gran encert, deixar de parlar
de continguts i parlar de competències és també una bona línia d’actuació però
tot això no és possible sense canviar l’escenari, és a dir, l’escola.
S’ha de ser valents i experimentar nous models
d’escola amb organització ,estructura i recursos totalment diferents als
actuals.
Ens equivocarem i costarà trobar aquest nou model d’escola
però l’equivocació serà molt menys important que la que fem ara deixant-ho tot
igual. Com si el temps no passes per les escoles.
Per acabar aquest apartat volia comentar que mentre els
mestres esperem que la societat, el govern o
qui sigui entenguin que ja es hora de fer un canvi radical en l’educació
per situar-la al segle XXI i preparar-la pel segle XXII hi ha coses que també
nosaltres podem fer per millorar la personalització de l’aprenentatge, és a
dir, no val quedar-se amb els braços creuats!!!
Hi ha dues coses que segur donen resultats positius i no són molt difícils de posar a la
pràctica.
1.- Tenir una estructura de classe que potenciï l’ajuda entre
els alumnes i la diversificació d’activitats
2.- Treballar basant-se en la següent seqüencia didàctica:
Pre-lliçó --- Explicació
--- Aplicació guiada ---
Aplicació autònoma—reflexió de l’aplicació autònoma --- Avaluació ---- Repetició
Per aprofundir en aquest tema vaig realitzar un treball que
orienta el com es pot portar a terme. El document es titula:
UNA ESTRUCTURA
I 70 IDEES PER TREBALLAR EN UNA AULA INCLUSIVA
3. Utilitzar els recursos que ens ofereix la societat per treballar a l'aula.
És la tercera cosa que considero bàsica per poder fer un canvi radical a
l’escola que tenim.
Com els altres dos apartats que he desenvolupat és un aspecte difícil
d’aconseguir perquè per portar-lo a terme es necessita:
Una gran inversió a les aules. La majoria d’aules actualment segueixen
tenint la pissarra i el guix com a recursos que té el professor i els alumnes
per compartir coneixement.
A les escoles que estan més conscienciades de
la importància de les TIC podem trobar que a les aules tenen un ordinador i un
projector.
Els últims anys hi ha hagut en aquest aspecte
un avens important amb la introducció d’un ordinador per alumne a l’ESO.
Sóc conscient que el tema diners en els moments
actuals és un tema complicat doncs estem en un moment que el que es fa és
retallar en lloc d’invertir però les persones que dirigeixen el Departament
d’Educació o d’Ensenyament com vulgueu dir-li haurien de saber que si el que tenim
són aules preparades per a que els professors siguin portadors del coneixement
no podem demanar que siguin els alumnes qui aprenguin a buscar-lo,
seleccionar-lo, classificar-lo..
Les TIC i internet són eines que donen
l’oportunitat de treballar a l’aula de forma molt diferent al que es treballava
al segle XIX i XX.
Hem superat l’etapa de la Revolució Industrial
i estem davant de l’era tecnològica i això a les escoles encara no es vigent
entre altres coses perquè no tenim els recursos adients.
Això no és un problema
dels mestres, és un problema de les persones que viuen de l’ensenyament però ho
fan lluny de les aules.
Formació al professorat .Els últims anys sembla que els polítics han
vist la necessitat d’incorporar les TIC a les aules i es van llançar a comprar
ordinadors i a cablejar les escoles per tenir connexió a internet,
Molts professors van marxar de vacances pensant
que el pròxim curs seguirien treballant amb els llibres de tota la vida a a
l’arribar al setembre es van trobar amb que cada alumne tenia el seu ordinador
i llibres digitals per treballar.
Deixem de banda els problemes que s’han de
solucionar amb els ordinadors dels alumnes per no tenir problemes o el que
significa tenir ordinadors però no tenir les aules preparades per treballar amb
ells.
Els que van planificar aquesta despesa tan
bestia no es van preguntar que era molt important pensar amb els professors,
preparar-los, explicar-les el que volien aconseguir, escoltar les dificultats
que ells veien, deixar temps per preparar-se les noves classes...
No és suficient amb equipar les aules amb més
mitjans, és necessari que al mateix temps s’orienti als professors de com poden
utilitzar-los
I les editorials?
Jo diria que els van agafar tant de sorpresa
que els va fer falta molt de temps per reaccionar i quan ho van fer l’únic que
van saber fer és convertir el llibre amb PDF i així els professors el podien
projectar i els alumnes el tenien dins de l’ordinador.
Les editorials havien d’haver tingut dos o tres
anys per preparar-se i això poder oferir recursos al professorat.
Però clar això vol dir fer les coses amb temps,
planificació, sense pressa, intentant evitar tots els problemes possibles.. i
clar cada quatre anys hi ha eleccions i els polítics que dirigeixen l’educació han de pensar en posar-se medalles, han de convèncer a la societat de que
són els millors, que estan molt preocupats per l’educació i el futur dels joves
i ho han de deixar tot ben lligat perquè si perden els altres ja saben que no
seguiran la seva política sinó que ho intentaran canviar tot perquè ells també
estan molt preocupats per donar a la joventut la millor formació.
Però els
un i els altres segueixen camins diferents perquè deixar l’educació fóra de la
batalla política és un pecat que cap ciutadà d’aquets país els hi perdonaria
mai.
Quan estic escrivint aquestes línies m’imagino el bonic que
hagués estat planificar amb temps la incorporació dels ordinadors a l’aula:
preparar les aules, formar al professorat, deixar-les-hi temps per canviar les
seves programacions, analitzar les metodologies, agrupacions, distribució del
temps.. més adients per treballar amb aquestes noves eines.
En lloc d’això el que
s’està fent és introduir les noves tecnologies sense cap planificació de com
fer-ho i el que s’està aconseguint és un rebuig per part del professorat i en
moltes ocasions dels mateixos alumnes.
Un altre aspecte preocupant és veure que les noves generacions
de mestres segueixen sense sortir preparats per poder treballar amb eines TIC a les aules.
Entenc que les facultats preparen als professors del futur,
vol dir això que segueixen pensant que en un futur tampoc hi haurà aules
preparades per a que els alumnes treballin amb les eines que tenen a casa, que
veuen i fan servir a qualsevol lloc de la ciutat on viuen?
Vol dir que ningú s’ha preocupat de pensar en els canvis que
s’han de fer en els continguts que es treballen a la Universitat per preparar i
provocar canvis en la forma de treballar a les aules del futur ?
Estem segurs que hi ha un Equip de persones que treballen
planificant el futur de l’ensenyament en aquest País?
I els països de la UE, algun dia es plantejaran unificar les
polítiques d’Educació de les Nacions que en formen part?
Dels tres punts que he desenvolupat aquest és el més fàcil de
treballar, d’arribar a acords, de planificar-.lo, d’exigir-lo..
L’ equipament de les
aules és bàsica si volem donar protagonisme a l’alumne i si volem personalitzar
el treball que proposem a cada alumne.
Segur que són tres punts que s’han de treballar a l’hora però
tot i treballant-se a la vegada sempre n’hi ha un que és el que ha de passar
pel davant dels altres i aquest és les eines que tenim perquè partint de conèixer les eines podrem imaginar,
experimentar i crear noves formes de treball a l’aula.
No vull acabar aquest punt sense fer una reflexió de que pot
fer el professorat davant d’una situació crítica com la que he exposat.
No m’agradaria que això que he explicat s’entengués com que
estem lligats de peus i mans i no podem fer res.
No, no és la meva intenció dir això. És veritat que ens ho
posen difícil que ens fan treballar malament, que ningú pensa en nosaltres, que
moltes coses que es fan per les escoles
es fan per aconseguir vots però nosaltres hem de saber utilitzar el que ens
arriba a les escoles, hem de saber fer utilitzar les TIC encara que sigui fent
que els alumnes l’utilitzin a casa seva .
Ens hem de preparar, hem de saber portar a l’aula allò que
sigui possible portar, hem d’experimentar, hem de demostrar que amb les TIC a
l’aula l’escola començaria a caminar per un altre camí.
Tenim una tasca engrescadora, no ens podem conformar, hem de
demanar canvis i experimentar-ne encara que sigui sent una mica desobedients, hem de demanar
autonomia per poder ser els Claustres que ens plantegem com volem treballar a
la nostra etapa.
Estic convençut que si ho fem amb fermesa, responsabilitat,
compromís i rigor ningú ens posarà traves a les nostres iniciatives. Aquesta al
menys és la meva experiència. Durant els 35 anys que porto lluitant per aquests
tres punts he fet moltes experiències, algunes
d’elles potser han necessitat no seguir
al peu de lletra el que diu la normativa de curs però mai he tingut problemes
perquè quan m’han preguntat he explicat el per què i he demostrat que a
vegades per atendre als nostres alumnes ens hem de adequar a ells i no ells a
nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada