ESCOLES AMB CARÀTER PROPI: UNA REALITAT O UNA UTOPIA?

L’educació informal es caracteritza per ser una educació que es realitza de forma espontània i es basa en l’adquisició de coneixements a través de les experiències quotidianes al llarg de tota la vida.

Actualment aquesta definició no es correspon amb la realitat doncs no podem dir que és espontània perquè està ben programada i pensada per les lleis del mercat. Els poders econòmics són cada vegada més influents a la societat i a la nostra manera de pensar.

Tampoc podem dir que és,només, una adquisició de coneixements a través d’experiències quotidianes perquè els mitjans de comunicació tenen la capacitat de presentar-te les coses de tal manera que  te les fan viure i sentir sense la necessitat d’haver-les experimentat.

L’escola fins ara tenia la missió d’incorporar als infants a la societat, a la seva cultura, avui per avui aquesta missió és realitza, amb bona part, des de l’educació informal.

Les persones quan arriben a l’escola venen amb una sèrie de valors, creences, normes, costums....  que moltes vegades són molt oposades als valors i creences que l’escola vol transmetre.

Això ha passat sempre? Segurament la resposta és que si però la diferència està en la distància dels valors que ara es transmeten des de la societat i els que l’escola vol donar als seus alumnes.

Una altra diferència està en l’actitud de les persones. Abans quan un alumne es matriculava  a una escola, un pare hi portava al seu fill o un mestre demanava treballar-hi tots sabien que aquesta escola tenia un Caràcter Propi i ells havien d’acceptar-lo, fer-lo seu i en la mesura de les seves possibilitats transmetre’l. També sabien que si no ho feien l’escola optaria per invitar-los a marxar.

Avui dia això no passa. Les famílies i els alumnes elegeixen l’escola que els agrada però no es senten obligats ni compromesos a ser coherents amb els valors que des d’ella es volen transmetre sinó estan en la línia de la seva manera de pensar. El mateix passa amb els professors.

No sentir-se obligats no vol dir que no acceptin els valors del Caràcter Propi sinó que estan a l’expectativa del que suposa a la pràctica , del grau de compromís que se’ls si demana i de la coherència amb la seva forma de viure i de pensar, és a dir, abans eren coses que no es qüestionaven i ara si.

Veritablement pot existir una escola sense ideologia? La resposta es clarament que no. Una escola sense una línia de pensament comuna serà  una escola amb moltes maneres de pensar i actuar on cada persona des del seu àmbit de treball prendrà decisions, aconsellarà i donarà línies d’actuació.

La diferència amb el passat està en el com aconseguir aquesta línia de pensament comuna. Abans aquesta línia de pensament venia imposada per la Direcció o per la Institució a la que pertanyia l’escola. En el futur haurà de ser un document més viu on tots els membres de la Comunitat Educativa tinguin possibilitat d’expressar la seva opinió.

Haurà de ser un document que es revisi periòdicament i que tingui per objectiu aprofundir en el que crec hauria de ser la principal missió de l’escola: incorporar a les persones a la societat no per acomodar-s’hi sinó  amb ganes de ser  crítics amb ella i amb la idea de transformar-la per a millorar-la.

Un bon Caràcter Propi d’una escola de segle XXI haurà de patir d’un anàlisi periòdic de tota la Comunitat Educativa sobre quins són els eixos que defineixen la societat en que vivim, dels aspectes que hem de lluitar per millorar i de les eines i sistemes que utilitzarem per fer-ho. És evident que aquest anàlisi farà que cada escola sigui diferent perquè les conclusions dependran del context on està situada  i de la forma de pensar i entendre la vida de les persones que la formen.

El Caràcter Propi haurà de ser un document viu, pràctic, on tothom si sent identificat i que marca la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos, de conviure, de treballar, de gaudir...

El Caràcter Propi haurà de ser un projecte viu, amb una durada determinada, del que ens marquem fites anuals que avaluem cada final de curs.

Una eina important per fer viu el Caràcter Propi és marcar uns ítems que el resumeixin i permetin establir unes sessions d’autoavaluació i coavaluació entre els diferents estaments que formen la Comunitat Educativa.

Aquestes autoavaluacions i coavaluacions haurien de facilitat el diàleg que fes possible mantenir viva la voluntat de tots de portar-lo a terme i de sentir-nos a gust amb el compromís adquirit.

Avui per avui el Caràcter Propi d’una escola és més una utopia que una realitat.  Totes les escoles tenen el seu però si preguntem a la Comunitat Educativa segur que la immensa majoria no sabrà definir-nos quin és i molt menys que fa l’escola per portar-lo a terme.

 Els Caràcters Propis per ser una realitat i no una utopia han de ser clars, escrits amb un llenguatge entenedor, no han de deixar peu a la interpretació i han d’estar present a la vida de l’escola. Tota la meva vida l’he passada estudiant o treballant en escoles amb Caràcter Propi i la meva sensació és que a mesura  que anem avançant cada cop tenen menys les característiques que acabo d’anomenar, és a dir, els Caràcters Propis eren molt més realitat abans que ara.

És possible que cada vegada més estem menys segurs, orgullosos, convençuts... dels valors que volem transmetre?

És possible que cada cop més els valors dels Caràcters Propis estiguin més desconnectats de la realitat?      

Difícilment es tindrà èxit en el treball de valors sinó es parteix de la realitat on es viu, d’allò que la societat imposa, d’allò que sense adonar-nos ens perjudicar més que ens beneficia encara que aparentment no ho sembli.

Difícilment es tindrà èxit en el treball de valors sinó hi ha coherència entre el que es diu i com s’actua.

Per a que el Caràcter Propi d’una escola deixi de ser una utopia i passi a ser una realitat  és necessari establir el diàleg entre tots els membres per adaptar-lo al temps que vivim i des dels valors que estan impulsats per la societat lluitar per portar-lo a terme.  

Un exemple pràctic del que entenc per fer realitat el Caràcter Propi, Ideari o els principis metodològics seria:

a.- Invitar a tota la Comunitat Educativa a una conferència que parli  dels eixos sobre els que gira la nostra societat actual.

b.-  Analitzar  els grau d’acord que hi ha respecte a la incidència positiva o negativa sobre les persones  de cadascun del eixos que ha parlat el conferenciant.

Si prenem a Miguel Angel Santos com la persona que ha fet la conferència basant-se en el llibre “ La escuela que aprende” podem deduir que aquest eixos són:

	Incidència positiva: la comunitat educativa hi està d’acord en impulsar-lo.	Incidència negativa: la comunitat educativa pensa que hem d’intentar canviar-lo.	Depèn de la interpretació: la comunitat educativa pensa que té aspectes positius i negatius
Individualisme: Priven els interessos personals sobre els col·lectius.
Competitivitat: No importar ser millor cada vegada que un mateix sinó el primer de tots.
Obsessió per l’eficàcia: Tot el que no porti beneficis immediats no té valor
Relativisme moral: Tot és vàlid per tal d’arribar als objectius que us s’ha proposat.
Conformisme social: No importa el que passa al altres i si importar tampoc podem fer res.
Viure el present:Poca importància del passat i futur. Es busca la satisfacció immediata.
Influència dels mitjans de comunicació: donant models molt diferents als que dona l’escola.
Necessitat de consumir.
Desenvolupament de les tecnologies de la informació: ha fet variar la forma de comunicar-nos. Tenim moltes més facilitats per tenir una comunicació immediata o per aconseguir una informació.
Predomini dels temps quantitatiu: No queda moments per a la reflexió. Abocats sempre a una gran pressió que té a veure amb la velocitat: negocis ràpids, menjar ràpid, trens de gran velocitat (Joan Domènech al llibre elogi de l’educació lenta)

 

c.- Buscar la relació entre els eixos de la societat actual i els valors que com escola volem impulsar.

	Hi ha coincidència amb el CP	Es totalment oposat al que vol transmetre el CP	No té a veure amb el CP
Individualisme: Priven els interessos personals sobre els col·lectius.
Competitivitat: No importar ser millor cada vegada que un mateix sinó el primer de tots.
Obsessió per l’eficàcia: Tot el que no porti beneficis immediats no té valor
Relativisme moral: Tot és vàlid per tal d’arribar als objectius que us s’ha proposat.
Conformisme social: No importa el que passa al altres i si importar tampoc podem fer res.
Viure el present:Poca importància del passat i futur. Es busca la satisfacció immediata.
Influència dels mitjans de comunicació: donant models molt diferents als que dona l’escola.
Necessitat de consumir.
Desenvolupament de les tecnologies de la informació: ha fet variar la forma de comunicar-nos. Tenim moltes més facilitats per tenir una comunicació immediata o per aconseguir una informació.

d.- Un cop s’hagin omplert les dues taules ens trobarem amb aspectes on hi ha coincidència entre els diferents estaments de la Comunitat Educativa i per tant serà relativament fàcil treballar-los  i altres on no hi haurà acord i per tant serà més difícil treballar-los.

Una primera acció potser buscar accions a realitzar per reforçar o canviar cadascun dels aspectes analitzats i del que hem arribat a tenir coincidència respecte a la incidència positiva o negativa que fa a la societat. Aquetes accions poden ser dirigides a tota la Comunitat Educativa i realitzades en temps lectiu.

e.-  Serà funció dels equips directius analitzar les accions que es puguin fer per treballar els aspectes on no hi ha coincidència.  Aquetes accions han de ser lliures i  realitzades en temps no lectiu.