Aprendre a conduir la teva vida 

La vida no entén de receptes ni jo pretenc donar-les. 

En aquest escrit parlaré de coses que crec que són bàsiques per viure una vida bona.

 És important diferenciar el significat de la “vida bona” a la “bona vida”.

 Quan parlem de donar-se una “bona vida” normalment ens referim a estar constantment de festa, a tenir tots els desitjos que volem, a no tenir responsabilitats, a pensar única i exclusivament en divertir-se. Possiblement la societat actual ens condueix cap a la “bona vida”. 

Quan parlo d’una “vida bona” em refereixo a construir una vida el més complerta possible a la que una persona pot aspirar segons les seves habilitats i capacitats personals i les condicions de l’entorn on li ha tocat viure. La “vida bona” se la de construir cadascú i és diferent per cadascú.

 Des de l’escola i des de la família hauríem d’ajudar als joves a construir la seva. Fent això treballaríem per a que cada infant quan arribi a ser adult sigui ell que condueix la seva vida.

 Hi ha moltes persones que es conformen amb al “bona vida” que la societat on es viu li proporciona perquè mai s’han plantejat que ells poden tenir la seva. 

No és fàcil la tasca d’ajudar als alumnes a que es converteixin amb els conductors de la seva vida.

 La primera condició per poder fer-ho és que ells vegin que som conductors de la nostra. 

La segona condició és que vegin coherència entre les persones que els acompanyen en el seu creixement cap a l’autonomia, és a dir, haurien de veure que pares i mestres orientem a caminar pel mateix camí.

 La tercera condició és tenir clar el full de ruta. Tenir-lo clar vol dir: parlar-lo, analitzar-lo, rectificar-lo, planificar com treballar-lo...en equip. 

Els aspectes que considero bàsics treballar amb els joves per a convertir-los en uns bons conductors de la seva vida són: 

1.- Responsabilitat 

.En la pressa de decisions 

. En construir valors adequats . En tenir unes ètiques el més semblants possibles a l’hora de jutjar el que esta be o malament indistintament de qui els ha fet.

. En complir amb les teves obligacions amb la societat com a condició per poder exigir els teus drets. 

2.- No tenir sentiment de culpa 

. Acceptar que som persones i les persones tenen el do d’equivocar-se i no una vegada sinó més d’una en una mateixa cosa.

 . Aprendre de les errades és una cosa molt important però donar-li voltes a les errades és una altra errada. Hem de saber perquè ens hem equivocat però quan ja ho sabem hem d’oblidar l’error i pensar que a vegades els errors fan canviar el destí i no sempre ha de ser per malament. Tenir clar que amb les erades no hi ha marxa enrere, que el màxim que podem fer a vegades és rectificar i demanar perdó. Acceptar i ser conscient que cada dia ens equivocarem és bàsic per tenir una vida bona. 

. Saber que ens equivoquem també ha de servir per entendre les errades dels altres i saber perdonar.  Una altra cosa molt important per la vida bona. 

3.- Ser tolerants .

Ser tolerant vol dir respectar les idees, creences i accions dels altres encara que siguin contraries a les nostres, és a dir, acceptar que la raó no té un sol nom sinó que en té molts i que cadascú hem nascut amb una forma d’entendre les coses i amb unes maners d’actuar i de ser. 

.Ser tolerant no vol dir fer el que fa l’altre, vol dir escoltar les seves opinions i respecta les seves decisions sempre que siguin coses que afecten als seus comportaments individuals. 

. Ser tolerants no vol dir canviar els teus principis, valors, ètica ni pretendre que l’altre les canviï. 

Ser tolerant vol dir saber parlar-ho amb l’altre, saber raonar les nostres conviccions i saber escoltar i respectar les dels altres. 

4.- Ser intolerants 

. És molt important també ser intolerants amb tot allò que sigui imposicions. 

. Hem de ser intolerants en tots aquells que intenten que actuem com ells, que intentin imposar normes, que amb les seves actituds fan mal als altres. 

. Hem de ser intolerants amb aquells que ens volen fer canviar per la força els nostres principis, els nostres valors.

 .Hem de ser intolerants amb aquells que vulguin decidir per nosaltres el que està be i el que està malament. 

5.- Acceptar l’expressió: “una de cal i una d’arena” com una definició de la vida.

. No podem esperar que la vida sempre ens donarà palades d’arena. La vida no està feta de només bones noticies. Sabem que a la vida tindrem moments bons però també en tindrem de no tant bons i també

en tindrem de dolents. 

. Saber tenir un equilibri emocional tant per les bones noticies com per les no tan bones. 

. Saber acceptar i lluitar per superar els moments difícils de la vida . .Saber guardar a la nostra memòria les coses bones que ens passen i aprendre de les dolentes.

 . Saber posar-nos a la pell del que li toca passar per moments difícils. 

6.- Honestedat, lleialtat i compromís. 

. Són tres característiques que defineixen el grau de maduresa d'una persona i que tenen molt a veure amb l'èxit professional i relacional d'aquesta persona.

 . Són tres paraules que ajuden a definir a les persones que saben valorar el que s'ha fet per elles, que tenen clar que per sobre de tot esta el complir amb les seves obligacions, que quan diuen si a una cosa pots esta tranquil perquè compliran amb la seva paraula. Persones que no canvien d'opinió segons qui sigui la persona amb qui parlen. 

. Persones amb qui pots confiar plenament doncs mai t'enganyaran ni faran benefici a costa teva.

 . Son persones que a tothom li agradaria tenir com amigues i companyes de feina perquè compartir amb elles es com fer-ho amb tu mateix, que tenir-les al costat et dona seguretat, confiança i tranquil·litat. 

. Les persones amb aquest valors son persones coherents que saps com pensen, com actuen, com treballen, com es comporten, com reaccionen.

 . Honestedat, lleialtat i compromís son tres valors difícils d'aconseguir en la societat actual perquè demanen que la persona valori per igual el be individual i el col·lectiu.

7. Llibertat i límits 

. Dos fets que sempre haurien d'anar junts. 

. La llibertat ben entesa es aquella que respecta la llibertat de l'altre i això no es possible sense acceptar límits.

 . Les persones creixem en la mesura que anem adquirint autonomia. L'autonomia dona llibertat però al mateix temps demana aprendre a posar límits a aquesta llibertat. Créixer en llibertat vol dir aprendre a prendre decisions de forma autònoma, sense estar condicionat per ningú però al mateix temps posant tots els límits necessaris per a que ningú es pugui queixar de que amb la recerca de la teva llibertat has envaït la seva. 

. Moltes persones amb l'excusa del dret que tenen en buscar i demanar la seva llibertat envaeixen les llibertats de les persones que els envolten.

. Treballar per la llibertat significa tenir capacitat d'esforç i de lluita per aconseguir els mitjans que faran possible ser lliures, es a dir, la llibertat individual que porta a l'individu a ser autònom no s'aconsegueix exigint sinó treballant per posar els mitjans que la facin possible. 

. Un altre tipus de llibertat be relacionada amb els drets i deures de la societat on vivim. Hem de lluitar per a que tothom tingui uns drets bàsics que facin possible el principi d'igualtat entre les persones. També hem de tenir clar que aquesta lluita comença per acceptar els deures i les normes que la mateixa societat posa per fer realitat i poder oferir a tothom uns drets que et facin sentir a gust allí on vius. 

8.- Ser persones reflexives . 

Un altre gran valor és el saber posar-se al lloc de l'altre abans de jutjar o actuar.

 . Tenir capacitat per saber esperar a donar la teva opinió o a actuar. . Saber escoltar i informar-te per després poder reflexionar per interioritzar i arribar a tenir un criteri que t'ajudi a tenir opinió i a actuar amb coherència és una forma d'evitar moltes equivocacions que fan mal a altres persones. 

. Els humans hem de tenir clar que ens equivoquem moltes vegades però també hem de saber que la reflexió es un recurs que tenim per evitar moltes errades. 

9.- Ser persones preparades per superar les adversitats. 

. Hem de ser persones que et facin el que et facin, et passi el que et passi sempre has de tornar a posar-te de peu i segur caminant. 

. Un no pot elegir el que li passa però si pot elegir com actuar davant del que li està passant. 

. Un aspecte important per no deixar-se vèncer per les coses que ens arribin des de l’exterior és estar sempre “en guàrdia”, no relaxar-se, intentar sempre intuir el que pot passar per intentar evitar les que són desagradables o per no deixar passar les que t’agraden. A la vida hi ha moltes coses que ens arriben i es impossible poder-les preveure i altres que la mateixa vida d’estar avisant constantment però nosaltres no li fem cas. 

. La vida també ens dona moltes oportunitats que molts cops les veiem quan ja han passat. Llavors no val enfonsar-se, queixar-se, fer-nos les víctimes de la mala sort que hem tingut. Estar “en guàrdia” és una estratègia per evitar aquestes males estones. 

. Una altra estratègia important per aixecar-se és tenir capacitat d’acceptació i resignació davant de les coses que ens passen i no ens agraden i d’ alegria continguda si ens agraden. 

. Possiblement aquestes coses puguin significar algunes vegades un canvi de camí per on anàvem caminant o simplement una parada per seguir desprès caminant. Sigui una cosa o una altra nosaltres hem de seguir sent els que portem la brúixola i per tant seguirem decidint per on caminem encara que ens hagin fet canviar de camí.

. Per últim crec que és molt important tenir clar que és possible que la vida ens doni coses que inicialment ens deixin derrotats, desanimats, desorientats, enfadats, sense veure la llum que ens diu que estem sortim del túnel. En aquest moments hem de saber demanar ajuda, ser valents i acceptar les orientacions de les persones que et rodegen i saps que et volen ajudar perquè t’estimen, et coneixen i saben que t’han de donar per tu tornar a estar preparat per lluitar i tornar a ser el conductor de la teva vida. 

10.- Tenir un pla de vida 

. Amb aquesta afirmació no vull dir que hàgim de tenir el futur pensat i controlat. Entre altres coses no vull dir això perquè és impossible. 

. Tenir somnis , imaginar-nos el nostre futur, analitzar amb tranquil·litat i arguments les passes que hem d’anar fent al llarg de la vida, és una manera d’endevinar quin és el nostre destí i poder incidir una mica sobre ell. 

. No podem pensar seriosament en saber que farem a 20 anys vista però si podem pensar que volem fer a cinc, tres o un any vista i posar els mitjans per a que allò que nosaltres volem fer és faci realitat. Desprès potser el destí farà que no es compleixi exactament el que nosaltres havíem pensat però segur que ens aproximarem més que si ens deixem i no ens esforcem en controlar el que ja tenim escrit que ens passarà. 

. Tenir un pla de vida també ho entenc com posar-nos els deures de periòdicament parar-nos a reflexionar i analitzar el que estem fent, és a dir, buscar moments per pensar en tu per confirmar el camí que estàs fent o per fer-li alguna correcció per millorar-lo. 

. Un altre aspecte que entenc que forma part de tenir un pla de vida és estar atents al que passa al teu voltant. Segur que si estem atents al que la vida ens ofereix cada dia trobarem moltes coses que ens ajudaran a tenir una vida bona.

 . Tenir un pla de vida també vol dir que hem de saber dirigir la nostra vida cap a aquelles coses que la nostra essència ens ha donat. Cadascú té unes habilitats i per tenir una vida bona hem de saber dedicar-nos a fer allò que sabem fer i gaudim fent, és a dir, tenir un pla de vida també significa ser conscients dels nostres punts forts i dels nostres punts febles. Saber acceptar que en algunes coses som bons i gaudim i en altres no en som tant i gaudim menys. És evident que hem d’intentar conduir la nostra vida cap als nostres punts forts. 

CONCLUSIÓ FINAL 

Per ajudar als alumnes a aprendre a conduir la seva vida, tots aquests aspectes haurien de ser treballats conjuntament entre l’escola i la família al llarg de tota l’escolaritat per intentar lluitar contra la forma de conduir la vida que transmet la societat.